Com els/les nostres votants hauran pogut seguir en premsa, a principis de setembre d’enguany, Esquerra Unida d’Aldaia anuncià la seua decisió unilateral de no respectar la rotació de regidors pactada amb els altres partits de la coalició electoral, que implicava l’entrada en l’Ajuntament al juny de 2009 de la número dos de la candidatura en representació del Bloc Nacionalista Valencià.
S’hi argumentava que el col·lectiu local d’Esquerra Unida feia extensiva a nivell municipal la ruptura de la coalició de Compromís a nivell de país –tot i que hi havia altres municipis on el col.lectiu local d’EU no ho han fet així (Paterna, per exemple?), tot oblidant, entre altres raons que la crisi desfermada al si de la coalició a les Corts Valencianes era, en principi, una picabaralla interna entre dues corrents d’Esquerra Unida (o els dissidents no formaven part d’EU en aquell moment?). Amb tot, no entrarem ara en qüestions que, per a nosaltres, són –o eren- problemes intestins d’un partit que no és el nostre.
Tot i que, des de la distància del militant de base, el paper del Bloc en la crisi descrita no resultava massa glamurós, la prudència analítica, davant els tradicionals linxaments mediàtics que el nostre partit sol patir regularment, tot fent-lo culpable de quasi tots els mals políticament imaginables, aconsellava acatar la disciplina de partit amb la convicció que les decisions polítiques preses a València estaven plenament justificades. Ja veuen, coses de no comptar amb un mitjà informatiu de la casa per poder fer-se una idea aproximada –contrastada i plural- de la realitat.
Pel que ens toca, els/les nostres votants han de saber que el Bloc d’Aldaia acordà formar part del Compromís –amb EU, Els Verds del País Valencià i un bon grapat de persones independents, d’esquerres i progressistes- amb reserves però amb l’esperança que podria aportar coses noves i que la nostra veu es podria escoltar en l’Ajuntament amb tot allò que això representava. Així, superant el que ens separava i destacant el que ens unia, decidírem fer el pas -malgrat que sabíem que tal opció ens podia restar suports entre els nostres votants tradicionals.
En aquest context, el nostre col·lectiu col·laborà, en la mesura de les seues possibilitats, en tot allò que implicava formar part d’una coalició electoral (precampanya, campanya i comissions de seguiment), amb lleialtat i sense reserves.
Amb tot, la cosa ha acabat malament. Tanmateix, voldríem fer alguns aclariments perquè els/les nostres votants ens puguen jutjar amb més criteri. Primer (i encara que para lleig parlar de diners, però no ens en deixen una altra opció), el Bloc d’Aldaia finançà part de la campanya electoral de Compromís amb recursos propis –EU tirà mà dels fons que disposava pel regidor amb què comptava en la darrera legislatura, i Els Verds no feren cap aportació econòmica –a l’espera de ser descomptat el deute contret amb els ingressos futurs del regidor, que serien repartits entre els tres partits signants, tal com es pactà.
Segon, el Bloc d’Aldaia no ha tingut cap compensació econòmica per la seua aportació inicial a la campanya ni l’ha tinguda després. És a dir, els ingressos provinents del regidor i de l’assessor de la coalició –pactat amb el PSOE d’Aldaia sense consultar la resta de partits i persones independents que formaven el Compromís- han anat a parar íntegrament a Esquerra Unida. Tercer, el Bloc d’Aldaia no pot renunciar a la seua regidora per tal que accedisca a l’Ajuntament la representant d’Els Verds, perquè no vol renunciar a una aspiració legítima i legal guanyada a les urnes. I quart i darrer, el Bloc d’Aldaia respecta i valora totes les persones que han format part de la coalició i reconeix públicament la labor sorda i abnegada que han fet els militants anòmins de tots els partits que la integraven. Pensant que encetàvem una forma diferent de fer política, va i resulta que ens topem amb la política –i els errors- de sempre. Una pena.
En fi, una decisió política equivocada d’EU que perjudica els/les nostres votants –i, indirectament, els dels Verds- que veuen usurpat el seu vot amb arguments sense consistència en l’àmbit municipal i que, temporalment, només beneficia EU però no al conjunt de l’esquerra nacionalista i ecologista valenciana. Total, amics i amigues, perdó per haver-nos equivocat. Ara només resta que el poble i el temps col.loque a cadascú al lloc que li correspon; i, de moment, en el futur, millor sols que mal acompanyats.
BLOC de l'Horta Sud 